Portada del CD.
Portada del CD.

NOTES AL CD

Ens trobem envoltats de música, encara que de vegades ni tan sols ens n’adonem. I som encara menys conscients que algunes de les cançons que coneixem, fins i tot aquelles que ens han acompanyat en moments importants de la nostra vida, van néixer de la imaginació i de la ploma de dones. Sovint, els noms d’aquestes autores, de diferents èpoques, llocs del món i estils, han estat injustament exclosos del discurs històric. Però, afortunadament, algunes de les melodies que van crear formen part del nostre imaginari col·lectiu. És per això que són tan necessaris projectes com el treball discogràfic Y el canto de todas, que té com a propòsit recuperar una selecció de músiques d’autoria femenina.

La dona adquireix cada vegada més visibilitat com a part del fet musical en l’esfera pública i, des de l’origen de la història de la humanitat, ha abordat diferents facetes: des de la interpretació i la docència fins al mecenatge i la composició. Precisament al voltant d’aquesta darrera, la creació artística, fa ja dècades que s’ha començat a reivindicar el llegat de les autores gràcies a nombroses investigacions emergents, a la creixent presència de composicions escrites per dones en la programació dels teatres occidentals i al desenvolupament de projectes sonors com aquest.

En aquest sentit, el públic ja està acostumat a escoltar l’obra de compositores vinculades a la música culta, especialment dels segles XIX i XX, les quals comencen a ser habituals en els programes de concert. És el cas de l’alemanya Clara Schumann (1819–1896), la francesa d’origen espanyol Pauline Viardot-García (1821–1910) o la mexicana Guadalupe Olmedo (1854–1889), entre d’altres. Però més enllà de l’àmbit acadèmic, la figura femenina ha ocupat, per dret propi, un lloc important en el context de la música popular tradicional i ancestral, ja que ha estat un agent vital en la interpretació i transmissió de repertoris orals. També ha assolit una rellevància destacada en la creació i interpretació de músiques populars urbanes, en gèneres tan diversos com el bolero, el tango o la cançó d’autor. Precisament en aquest viatge discogràfic, vostè, estimat oient, trobarà una agradable i interessant selecció de cançons, majoritàriament vinculades a aquest darrer estil contemporani, gestades per dones relacionades amb l’Amèrica Llatina al llarg del segle XX i aquí recuperades a través de delicioses versions per a guitarra solista i orquestra.

Veus femenines en ascens a través de la guitarra

Moltes de les cançons integrades en aquest disc formen part de la banda sonora de les nostres vides, encara que no sapiguem que una dona en va ser la creadora. Al cap i a la fi, qui no s’ha deixat embriagar per Bésame mucho en moments d’intimitat o ha cantat els versos de Gracias a la vida com l’himne universal i humanista en què s’ha convertit? I, fins i tot sense conèixer el nom de les seves creadores, o sense haver escoltat mai alguns dels temes musicals aquí inclosos, no hi ha dubte que ens sentirem, irremeiablement, atrets per les melodies enganxoses, així com pels seus ritmes seductors, alguns d’inspiració folklòrica, encara més hipnòtics gràcies a la interpretació de l’Orquestra Filharmònica de Lviv sota la batuta del prestigiós i encertat mestre Serhiy Khorovets.

El repertori que forma part d’aquest plaent projecte discogràfic es compon d’onze temes concebuts, en la seva majoria, com a melodies vocals amb acompanyament instrumental dins del marc de les músiques urbanes de mitjan segle XX —amb l’excepció de les composicions de Teresa Carreño i María Luisa Anido, nascudes prèviament en l’àmbit acadèmic com a obres per a piano i guitarra sola. Des de la seva creació, aquestes peces han estat objecte de nombroses adaptacions, mantenint habitualment la veu com a suport del text, fet que ha afavorit, sens dubte, l’empatia i el sentiment d’identificació social i individual propi de les músiques populars. Tanmateix, fins ara, ningú no s’havia adonat del potencial de la guitarra com a instrument solista dins d’una gran orquestra per substituir la veu humana en la melodia. Si bé la guitarra ha estat molt present com a instrument d’acompanyament en innombrables versions, aquí es converteix en la protagonista, prenent la veu d’aquestes dones per erigir-les i reivindicar-les a través d’unes evocadores interpretacions que ens permetran viatjar per diferents països iberoamericans.

Página 2 de las notas al programa.
Página 2 de las notas al programa.
Página 1 de la snotas al programa.
Página 1 de la snotas al programa.
Página 3 de las notas al programa. Crédietos.
Página 3 de las notas al programa. Crédietos.
Página 4 de las notas al programa. Índice de canciones.
Página 4 de las notas al programa. Índice de canciones.
Página 6 de las notas al programa.
Página 6 de las notas al programa.
Página 7 de las notas al programa.
Página 7 de las notas al programa.
Página 8 de las notas al programa.
Página 8 de las notas al programa.
Página 9 de las notas al programa.
Página 9 de las notas al programa.
Página 10 de las notas al programa.
Página 10 de las notas al programa.
Página 11 de las notas al programa.
Página 11 de las notas al programa.